El sorollós cinema mut

José Manuel Martínez: Teclats   /   Joan Pinós:  Direcció d’efectes sonors i trompeta

 

El cinema mut, realment mai va ser-ho del tot: les projeccions eren acompanyades per efectes sonors i música en viu. Hi havia un pianista o un petit conjunt prop la pantalla, tocant melodies populars de l’època tot sincronitzant la música amb les imatges. Els diàlegs o comentaris apareixien escrits a la pantalla de tant en tant, per fer més comprensible el guió. Els cinemes de més categoría, disposaven de màquines per fer efectes sonors tot acompanyant les pel·lícules.

 

En aquesta audició, els alumnes hauran de posar-se en la situació d’aquells encarregats de posar el só en viu a les pel·lícules mudes:

En primer lloc, hauràn d’associar algunes melodíes a gèneres cinematogràfics concrets. Un cop escollida una bona banda sonora, hauràn de sincronitzar els efectes sonors que ells mateixos faràn amb les imatges de cada curtmetratge!

 

Amb qué farem els sons d’un western? Cavalls, trets, el tren de vapor…

I els d’una pel·licula de por, amb les seus xiscles, tempestes i monstres?

Entre tots, viurem una projecció de cinema de primera!

El sorollós cinema mut:

http://www.youtube.com/watch?v=Uxd64LxAzDg